iee | Conferència Asensio i Pons, 26 de març
3852
single,single-post,postid-3852,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Conferència Asensio i Pons, 26 de març

2015_03_26_IEE_cartell

Conferència Asensio i Pons, 26 de març

Posted by iee in Agenda

El jaciment ibèric de Pontós es troba en una zona interfluvial, a l’extrem nord-oest de la plana empordanesa, a 17 km del golf de Roses i equidistant de les colònies de Rhode i Emporion. Fins fa poc es coneixien dos assentaments amb una estructura arquitectònica totalment diferent: un oppidum fortificat indígena amb cases domèstiques unicel·lulars (425-400 aC) i un establiment rural de cases aristocràtiques d’estil hel·lenístic alternant amb habitatges domèstics (225-180 aC), i unes agrupacions de sitges amortitzades que van del segle VII al segle II aC.

Les darreres excavacions (anys 2011-2014) han documentat un edifici nou sota la torre de defensa de l’oppidum. Sembla correspondre a un edifici exempt de planta complexa, format per dos blocs arquitectònics, un d’ells amb tres àmbits, amb una arquitectura sòlida –parets exteriors gruixudes, amb grans carreus, d’aparell regular–, acabats molt elaborats –parets revestides amb decoració pintada de vermell, pavimentació de tovots–, tot plegat de naturalesa incerta. No sabem quan es construeix, però aquesta edificació remarcable va ser derruïda de manera traumàtica per un incendi dins de la segona meitat del segle V aC. De seguida, damunt seu i aprofitant-ne algunes parets com a fonaments, es basteix un assentament fortificat de petites dimensions, a redós d’un sistema defensiu potent i complex –una gran torre amb muralles, avantmuralla, fossats, etc.–, que segueix una tendència generalitzada en tot el NE peninsular i que perdurà fins el segle III aC. Per la qualitat de l’edifici i la seva posició estratègica no es descarta una funció defensiva del territori molt relacionat amb la implantació de la colònia grega d’Emporion.

Més informació

DAVID ASENSIO és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Té en curs la tesi doctoral sobre Economia i societat dels pobles ibèrics de l’àrea catalana a través de l’estudi dels conjunts ceràmics (s. VII-II aC.): un exercici de quantificació aplicada i anàlisi comparada.

Des del curs 2006-2007 ha treballat com a professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona en el màster oficial d’Arqueologia Clàssica i des del curs 2009-2010 com a professor del grau d’Arqueologia. Des del curs 2010-2011 és professor associat de la Universitat de Barcelona en la llicenciatura d’Història i el grau d’Arqueologia i el màster d’Arqueologia.

A part de l’excavació al Mas Castellar de Pontós, que porta a terme des de l’any 2009, té diversos projectes de recerca en curs, amb excavacions als jaciments de:

  • La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d’Ebre)
  • El Turó de la Font de la Canya i al centre terrisser d’Hortes de Cal Pons, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès)
  • Al nucli de Sant Esteve i al poblat del Castellvell, a Olius, i al nucli de Sant Miquel de Sorba (Berguedà)
  • Al poblat ilergeta dels Estinclells, a Verdú, i a la ciutat de La Pleta, a Belianes (Urgell)
  • Al jaciment ibèric del Cogulló de Sallent

D’aquesta tasca investigadora ha resultat l’elaboració (en solitari o en equip) d’unes 90 publicacions científiques, moltes d’elles derivades de l’assistència a congressos o seminaris especialitzats. La gran majoria tracten sobre el món ibèric o època protohistòrica.

Publicacions

ENRIQUETA PONS és doctora en Arqueologia i Història Antiga per la Universitat de Barcelona amb la tesi L’Empordà, de l’edat del bronze a l’edat del ferro. Ha estat arqueòloga, investigadora i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona entre el 1975 i el 2012, any en què s’ha jubilat. La seva recerca s’ha centrat en l’Empordà i els territoris veïns, la Catalunya litoral i el Mediterrani Occidental, en el període de transició de l’edat del bronze a la del ferro (II-I mil·lenni aC). Arqueòloga generalista, s’ha interessat en temes relacionats amb l’habitació i l’urbanisme, en l’organització de les necròpolis d’incineració, en l’arqueologia del treball, l’arqueologia de l’alimentació i l’arqueologia espacial.

Des de l’any 1990 fins l’any 2014 ha dirigit les excavacions de Mas Castellar de Pontós. A més ha dirigit altres excavacions arqueològiques als jaciments de:

  • La Fonollera, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà); al Puig Castellet, de Lloret de Mar (La Selva); i la Dou, a Sant Esteve d’en Bas (La Garrotxa)
  • Les necròpolis d’incineració de Puig Alt, a Roses (Alt Empordà); i del Pi de la Lliura, a Vidreres (La Selva)

Ha organitzat cursos de doctorat a les Universitats de Girona, Lleida i Autònoma de Barcelona, i un màster de post-graduat a la University of Buffalo sobre Món de sacrificis: explorant el passat i el present sobre les ofrenes als déus. Es autora de més de 250 publicacions científiques. La majoria d’aquestes deriven de l’assistència a congressos nacionals i internacionals, a treballs, projectes i revistes especialitzats i de centres d’estudis locals.

Selecció de llibres sobre l’Empordà i Pontós

PONS, E., 1984, L’Empordà de l’edat del bronze a l’edat del ferro, Sèrie Monogràfica 4. Servei d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Girona.

PONS, E. (dir.) et al. 2002, Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (excavacions 1990-1998). Sèrie Monogràfica 21. MAC-Girona.

PONS, E., GARCIA, L. (dir.) et al., 2008, Prácticas alimentarias en el mundo ibérico : el ejemplo del depósito FS362 de Mas Castellar de Pontós (Empordà-España), BAR International.

foto1_confe_Pontos foto2_confe_pontos

Dues imatges de la conferència, presentada per Marc Soler.

 

Pontos_1 Pontos_2 Pontos_3 Pontos_4

Fotos de la visita feta al jaciment el dissabte següent a la conferència, el 28 de març, guiada per l’arqueòloga Enriqueta Pons.

16 abr. 2015 no comments

Sorry, the comment form is closed at this time.