Pere Gifre Ribas (Creixell, 1962), president de l’Institut d’Estudis Empordanesos des de l’any 2007, és doctor en Història Moderna per la Universitat de Girona (2009). Des de l’any 1986 treballa a l’ensenyament secundari i és director de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres. Ha estat també president de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines. La seva tesi doctoral, que porta per títol “En la prehistòria dels hisendats. De senyors útils a propietaris (vegueria de Girona, 1486 – 1720)”, se centra en l’anàlisi de la consolidació dels senyors útils i propietaris de masos. Ha publicat diversos articles en revistes especialitzades sobre temes relacionats amb la ruralia de la regió de Girona, així com sobre la catalogació, l’estudi i la difusió dels arxius patrimonials de les comarques gironines, i l’estudi de les Corts catalanes.

La conferència versa sobre el caràcter eminentment agrari de la comarca empordanesa i sobre com aquesta assoleix el seu màxim poblacional a la segona meitat del segle XIX (tal com reflecteix el cens de l’any 1877). Aquesta situació té els seus origen i explicació en un procés de creixement de la producció agrària per l’increment de la superfície conreada en masos i parcel·les, procés que es fa a costa de l’erm i del bosc, així com del dessecament dels estanys, especialment al segle XVIII. Paral·lelament, es porta a terme un intent de renovar la pràctica agrícola a través d’un programa agrícola liderat, entre d’altres, per la Societat d’Agricultura de l’Empordà i per la figura emblemàtica de Narcís Fages de Romà. Aquest, amb el lema calamo et aratro, serà l’artífex de dues publicacions capdavanteres a Catalunya: “El Bien del País” i” La Granja”, així com de la primera granja-escola experimental a Fortianell, la primera d’Espanya.