La conferència Societat i mercat de crèdit en temps de fil·loxera (1875-1905), del professor Ricard Garcia Orallo, analitza com les crisis econòmiques constitueixen escenaris idonis per a la recerca històrica, i molt sovint permeten observar factors clau en el funcionament de les societats que en altres conjuntures serien molt difícils de detectar.

L’Alt Empordà es troba entre les comarques catalanes que més van patir les convulsions experimentades pel sector vitivinícola al llarg de l’últim terç del segle XIX. La combinació de l’expansió de la plaga fil·loxèrica amb la caiguda dels preus del vi, després de l’auge experimentat durant els anys vuitanta, va tenir conseqüències econòmiques, socials i demogràfiques que han estat ben estudiades des d’antic. Tanmateix és molt el que encara desconeixem sobre com reaccionava l’economia de les societats rurals quan era posada en tensió. En aquest sentit, la relació entre la dinàmica dels mercats de crèdit i els canvis en el context econòmic és un aspecte que presenta encara molts interrogants sense resposta clara. Una major activitat en el mercat assenyalava un empitjorament econòmic que empenyia cap a un endeutament “de crisi” o, en un sentit contrari, indicava una millora de les expectatives que reforçava la confiança dels possibles prestataris i es traduïen en majors inversions? Es comportaven de manera diferents els diversos sectors socials en les seves relacions amb el mercat del diner?

En un context en el qual ni bancs ni altres institucions jugaven un paper important, la major part dels contractes de crèdit de l’època prenien la forma de préstecs personals signats davant notari. A partir d’una metodologia d’anàlisi pensada per superar els obstacles tradicionals en l’estudi dels grups socials, els resultats obtinguts mostren que la distància social entre prestadors i prestataris es va incrementar notablement durant el període estudiat. A llarg d’aquells anys, l’empitjorament de les expectatives econòmiques va acabar provocant l’exhauriment de la capacitat d’autofinançament dels estrats mitjans i baixos de la societat.

RICARD GARCIA ORALLO (1968) és doctor en Història per la Universitat de Girona. Des de l’any 2000 ha participat de manera continuada en projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, com a membre del Centre de Recerca d’Història Rural i del grup de recerca consolidat Grup d’Història de les Societats Rurals (UdG). En l’actualitat és professor associat del departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona i del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona, i professor col·laborador a ESADE-Universitat Ramon Llull.

La seva labor investigadora s’ha centrat en l’estudi de les societats rurals durant la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del XX i, d’una manera més concreta, en l’impacte social de les transformacions en els mercats de productes agrícoles, de capitals i de treball motivats per la anomenada primera globalització, una de les principals manifestacions de la qual va ser la crisi agrària de finals del segle XIX. Ha publicat diversos articles en algunes de les principals revistes acadèmiques (Revista de Historia Económica, Historia Agraria, Investigaciones de Historia Económica, Estudis d’Història Agraria). El 2010 va obtenir el Premi de Recerca ‘Dr. Joan Mercader’, concedit per l’Ajuntament d’Igualada, fruit del qual ha estat el llibre, de recent aparició, La terra a subhasta. Crèdit, endeutament i despossessió al món rural català de finals del segle XIX (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015).

 

foto

Una imatge de la conferència amb el professor Ricard Garcia.