La reedició de la tesi doctoral d’Albert Compte Freixanet (1919-2014) llegida a la Universidad (Complutense) de Madrid el 1963, cinquanta anys més tard, s’explica pel fet que la visió geogràfica de l’Alt Empordà que presenta segueix sent un referent per al coneixement de l’Empordà, com ho són també Le paysage humain de la Costa Brava, publicat en francès el 1966, o anteriorment la Historia del Ampurdán, de Josep Pella i Forgas, publicada el 1883. Aquest treball va ser publicat a la Revista Pirineos,  en l’edició de 1963-1964, i després també en forma de separates, a hores d’ara introbable tant en un format com en l’altre. L’obra de Pella i Forgas va tenir una reedició facsímil el 1980, Yvette Barbaza va veure traduïda la seva tesi al català el 1986. Faltava El Alto Ampurdán d’Albert Compte. Amb aquesta reedició contribuïm a posar a l’abast dels interessats el tercer dels grans pilars del coneixement de la Geografia i la Història de l’Empordà. És un veritable clàssic, en el ple sentit del terme: una obra que manté, tot i el pas del temps, la seva vigència si la situem en el moment que es va publicar i de la qual se’n poden extreure reflexions i suggereix propostes per a fecundes línies de recerca.

[…]El Alto Ampurdán és una obra de la geografia catalana clàssica, una monografia comarcal, influenciada per la geografia possibilista francesa. En el moment de llegir la tesi, el 1963, ho feia ja com a catedràtic d’Instituto Nacional de Enseñanza Media de Figueras, on havia retornat el 1957 en quedar lliure la càtedra de Geografia i Història per la que havia estudiat i opositat.

El Alto Ampurdán és una tesi de geografia feta per un historiador. La recerca històrica ha estat, sens dubte, la faceta investigadora en la que Albert Compte ha dedicat la major part de la seva vida. La història és darrera de la monografia. […]El paisatge dels anys cinquanta, just abans de les grans transformacions, que només s’albiren, apunten i insinuen en el moment que clou la seva investigació, no es pot explicar sense retrocedir en el temps. Sense estudiar el passat. […]Geografia rural i història agrària, és clar, però també complementada per l’urbanisme dels principals nuclis de població empordanesos, estretament lligats a l’activitat agrària, sempre amb els mercats presents, i a la història.

Albert Compte no va deslligar mai la recerca de l’ensenyament. L’ensenyament era el seu medi de vida, però no l’entenia deslligat de la recerca. Havia pogut fer carrera universitària de la mà d’Alberto del Castillo i, més tard, quan va entrar en funcionament el Col·legi Universitari de Girona s’hi podia haver incorporat. Va seguir una altra via. Però, com d’altres llicenciats i doctors que van fer l’opció d’opositar a Institut, va tenir clar que havia de seguir fent recerca. I això als anys cinquanta no era fàcil. Ni a final dels seixanta tampoc. I el que encara ho era menys és que ho seguís fent la resta de la seva vida. El Alto Ampurdán és una fita en la seva trajectòria biogràfica i bibliogràfica. Amb posterioritat ha fet aportacions importants a la geografia i la història de l’Empordà, algunes de les quals queden apuntades ja en la seva tesi.

*Fragments extrets de la justificació escrita per Pere Gifre a l’inici de l’edició facsímil de la tesi del Sr. Compte.

 

img_3588

Una imatge de la presentació, a càrrec de Francesc Canet, director de l’Insitut Ramon Muntaner, Alfons Martínez, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, Pere Gifre, autor del pròleg, i Anna Maria Puig, presidenta de l’IEE, d’esquerra a dreta (foto Manel Casanovas)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

img_3604

Un moment de la presentació a la sala d’actes de l’Institut Ramon Muntaner (foto Manel Casanovas)