Conferència Gironella i Puig, 30 d'abril - IEE | Institut d'Estudis Empordanesos

La conferència de Josep Maria Gironella i Anna Maria Puig revisa les dades conegudes sobre la comunitat jueva de Castelló d’Empúries i incorpora les novetats que darrerament han aportat les seves respectives recerques, en els camps de la documentació notarial i l’arqueologia. Aquestes noves dades se centren, sobretot, en l’emplaçament i la cronologia de la sinagoga del call del puig del Mercadal i en la localització dels cementiris.

JOSEP M. GIRONELLA

Josep Maria Gironella i Granés (Castelló d’Empúries, 1978), és doctor en història medieval per la Universitat de Barcelona, i es va llicenciar, també en història, per la Universitat de Girona. El juliol de 2013 llegia la seva tesi La molta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d’Empúries i al vescomtat de Rocabertí, un extracte de la qual es va publicar l’any passat a la col·lecció estudis de la Biblioteca d’Història Rural de la Universitat de Girona.

És especialista en els principals processos de transformació de les matèries de major necessitat de l’època medieval: els cereals i la sal, la llana i els draps. A partir de l’estudi dels molins del riu la Muga existents al segle XIV, dins dels límits del comtat emporità, ha analitzat tant els aspectes jurídics com els tècnics i socioeconòmics entorn de l’explotació d’aquests productes.

És autor de diversos llibres i articles sobre història medieval de l’Empordà: Els molins i les salines de Castelló d’Empúries al segle XIV (publicat per la Fundació Noguera, 2010), Els molins empordanesos baixmedievals (Associació d’Història Rural i Universitat de Girona, 2014) i Viure en una parròquia catalana baixmedieval. Pedret i Marzà (1285-1348) (Ajuntament de Pedret i Marzà, 2015). Pel que fa al tema jueu, ha publicat Noves dades sobre les sinagogues i els cementiris jueus de Castelló d’Empúries, a les actes d’homenatge a Miquel Pujol, dins el volum núm. 7 de Girona Judaica.

Ha participat en la catalogació d’una part de l’arxiu dels comtes d’Empúries, i avui també en el projecte de la Universitat de Barcelona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Santa Creu de Rodes. L’origen i l’evolució del poble medieval i la seva relació amb el territori del cap de Creus, en el que porta a terme l’estudi documental paral·lel a les excavacions arqueològiques que es realitzen al jaciment, subvencionat per la Fundació Albert Tomàs i Bassols.

ANNA MARIA PUIG

Anna Maria Puig Griessenberger (Figueres, 1963), presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos des d’aquest any 2015, és doctora en història per la Universitat de Girona, amb la tesi: Rhode. Caracterització del jaciment i dels seus tallers ceràmics, publicada el 2006. És també màster en Museografia Didàctica per la Universitat de Barcelona, amb el projecte Museïtzació del jaciment de la Ciutadella de Roses (Alt Empordà).

Des de l’any 1987 desenvolupa la seva professió en el camp de l’arqueologia, especialment en excavacions preventives a les comarques de l’Empordà, la Garrotxa, el Gironès, la Selva, el Ripollès i el Pla de l’Estany, amb un total d’unes 150 intervencions, promogudes per diferents sectors de l’administració pública o el sector privat, que abasten, cronològicament, des del món ibèric i colonial fins a l’època moderna (segles IV aC-XIX). Aquests treballs han generat la publicació de diverses monografies i d’uns 200 articles d’especialització, així com la seva presentació en congressos, jornades i seminaris.

En el món de la gestió del patrimoni arqueològic i monumental ha treballat per l’Ajuntament de Roses amb les funcions d’arqueòloga municipal i conservadora del patrimoni i del Museu de la Ciutadella, entre els anys 2008 i 2011. D’aquest museu, inaugurat l’any 2004, és autora del projecte museològic.

Avui codirigeix, amb equip, els projectes Santa Creu de Rodes. L’origen i l’evolució del poble medieval i la seva relació amb el territori del cap de Creus, de la Universitat de Barcelona i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segles VII-X dC, de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Pel que fa a Castelló d’Empúries, des de l’any 1992 ha portat a terme intervencions arqueològiques en diferents punts del municipi i del seu terme, la major part d’elles a càrrec de l’Ajuntament de la vila, com ara a la torre de la muralla del convent de Sant Domènec, a la Presó Vella, a la plaça Jaume I i en diferents carrers del centre històric, a la basílica de Santa Maria, i darrerament, quant al tema jueu, a la sinagoga del carrer de les Peixateries Velles, després d’intentar localitzar, infructuosament, el cementeri de la comunitat a la població. Ha publicat L’emplaçament de la comunitat jueva a la llum de l’urbanisme i l’arqueologia, a les actes d’homenatge a Miquel Pujol, dins el volum núm. 7 de Girona Judaica.