Jaume Santaló i Peix, nascut a Figueres el 1970, dedica la seva carrera professional a la consultoria, la gestoria i l’edició de continguts i projectes culturals per a diferents entitats i administracions des de l’any 1998. El seu principal focus d’interès gira a l’entorn de les relacions i les potencialitats de desenvolupament cultural i econòmic que el patrimoni pot establir amb la indústria turística, especialment a través de les possibilitats que ofereix l’ús de les noves tecnologies.

Llicenciat en Història per la Universitat de Girona l’any 1994, obté el Diploma en Estudis Avançats (DEA) en Història per la Universitat Pompeu Fabra el 1996. Completa la seva formació acadèmica amb dos postgraduats: Documentació Digital per la Universitat Pompeu Fabra (2001) i Gestió i Polítiques Culturals per la Universitat de Barcelona (2009).

Des de l’any 2008 fins al 2012 ha treballat en la gestió pública del patrimoni cultural de Roses com a cap del Departament de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament d’aquesta població, on ha portat a terme diversos projectes de dinamització del patrimoni local des de diferents àmbits de la cultura.

És especialista en història contemporània i bon coneixedor de la història recent de Figueres. Al respecte, en el darrer volum dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, ha publicat l’article “El desplegament de la Figueres burgesa. Una aproximació socioeconòmica (1844-1868)”, en el qual analitza la societat de l’època i com aquesta, enriquida tant per la renda agrària com per les possibilitats que li ofereixen els negocis que creixen, en una fase que podem dir de preindustrialització, va escalant posicions i participa de manera activa en la política local.