Ha finalitzat la darrera campanya del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia realitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos: La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà). L’evolució dels edificis cultuals (segles VIII-XV). Des del 2018, i després de 4 anys, l’excavació d’enguany s’ha pogut realitzar a l’interior de la Basílica de Santa Maria. Fins al moment, els treballs s’havien centrat en determinar l’evolució de l’ocupació en el cim de l’històric Puig Salner, on es va construir el temple gòtic, amb troballes de gran interès per al coneixement dels edificis de culte previs a aquest.

El projecte ha comptat amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Aquesta campanya ha estat possible gràcies a l’acord amb el Bisbat de Girona i la parròquia de Castelló, a través del seu rector Mn. Joan d’Arquer.

El Pla de Treball presentat tenia un doble objectiu. Per una banda, demostrar els resultats obtinguts per l’exploració amb georadar feta l’any 2007 a l’interior de la nau central, que va proporcionar indicis de construccions anteriors que podien correspondre a les esglésies preromànica i romànica, i fins i tot de restes d’una possible ocupació anterior. En segon lloc, estudiar el subsol de la capçalera, en el punt on es troba el retaule d’alabastre, per tal de respondre a un seguit de preguntes sobre el conjunt de l’estructura i la seva fonamentació.

L’excavació a l’espai de la nau

La intervenció ha consistit en obrir una cala en un punt on se suposava podien trobar-se restes dels murs de l’església romànica, en base a les dades obtingudes pel georadar i tenint en consideració uns estudis urbanístics preliminars. Després de retirar acuradament les lloses del paviment de la nau, l’excavació ha posat de manifest, de forma immediata, la gran alteració que va provocar sobre el terreny la construcció de l’imponent edifici gòtic. Al respecte, s’ha descobert el gran fonament d’un dels pilars de la nau, i diversos forats de bastida al seu voltant. Malgrat l’enorme afectació d’aquestes obres, que pràcticament varen arrasar el que hi havia anteriorment, s’han localitzat alguns indicis d’aquestes fases prèvies. En relació a la preromànica, s’han trobat dues tombes de tipus antropomorf, sobre les que està previst practicar una datació radiocarbònica. Si bé no s’ha localitzat l’edifici romànic que s’esperava, s´ha posat al descobert un mur de grans dimensions, que correspondria a una construcció la cronologia de la qual resta pendent de resoldre.

La troballa que ha despertat més expectació ha estat un amagatall de munició de més de 400 bales de plom, que ha aparegut sota la runa del primer cor que l’església havia tingut al centre de la nau. Aquest cor, que data de final del segle XVI, hauria estat destruït durant la Guerra Gran, l’any 1795, i tres anys després reconstruït en el mateix lloc. Les bales devien estar guardades dins alguna mena de caixa de fusta (se’n han trobat claus i tanques), i s’haurien dipositat sota un dels bancs del cor.

La intervenció a la capçalera. El retaule

Els treballs que s’han fet en aquest punt estaven, en primer terme, dirigits a estudiar la fonamentació de l’absis de l’església gòtica. La recerca pretenia aportar llum sobre les patologies que s’observen en aquesta part de l’edifici, algunes ja antigues, que considerem tenen explicació en el seu sistema de fonamentació i les particulars característiques topogràfiques del terreny. Una cala geològica ha permès confirmar que la capçalera es troba fonamentada sobre un desnivell important respecte de la nau, d’uns 4 m per sota de la plataforma on es va construir aquesta i els anteriors temples preromànic i romànic.

El sondeig ha permès saber que aquesta diferència de nivell es va resoldre amb un rebliment de terres que estarien, a la vegada, exercint pressió sobre la fonamentació perimetral de la capçalera. No sabem si aquest abocament és original o es va fer en un moment posterior de reforma. Només una excavació més completa permetria dilucidar aquesta qüestió.

També hem reconegut com la capçalera original estava pavimentada amb les mateixes lloses de marbre que avui veiem, i sabem que allotjava un primitiu cor i un retaule de fusta. Aquest fou substituït per l’actual, d’alabastre, que es va començar a fer a mitjan del segle XV. Estudis fets durant la restauració de l’any 2002 i per altres investigadors de l’art ja apuntaven que retaule havia estat modificat al llarg del temps, especialment al segle XVIII, amb els pinacles que el coronen. El projecte de recerca també s’ha centrat en esbrinar l’estructura original del retaule. Per això s’ha practicat una cala en un angle de la seva base, que ha permès confirmar la hipòtesi plantejada de partida: el retaule hauria tingut un base anterior de forma poligonal, amb dos graons, també bastida amb lloses de marbre, que hauria estat parcialment desmuntada, molt probablement també al segle XVIII, per a construir l’actual. S’ha demostrat com aquesta amaga la part final, decorada, del retaule. Encara més, sembla que aquest basament tampoc hauria estat pensat per al retaule; hi ha indicis suficients per a confirmar que s’hi va haver d’adaptar, el que va portar a sacrificar algunes peces de la bancada inferior.

Tots aquests detalls s’acabaran d’estudiar detingudament i s’avaluarà la possibilitat de restituir la cota original de circulació de tota la zona del presbiteri de final del segle XIII. Amb aquesta restauració es podrien recuperar les peces originals del paviment que foren aixecades al segle XVIII i donar al retaule la prestància i l’alçada que havia tingut en el moment de la seva instal·lació.

Vista general de la cala realitzada ran en una part de la nau central de l’església (foto AMP)

Troballa de l’amagatall de la munició de la Guerra Gran, a l’espai on s’emplaçava el cor del centre de la nau, avui desaparegut (foto AMP)

 

Detall de la cala realitzada al peu del retaule d’alabastre del segle XV situat a la capçalera (foto AMP)