L’Institut d’Estudis Empordanesos va ser fundat a Figueres per un grup de persones del món de la cultura. Els seus estatuts van ser aprovats l’any 1957 amb el suport i la tutela de l’Ajuntament. Es prenia com a model l’Institut d’Estudis Gironins, fundat el 1946. L’objectiu era estudiar i difondre la cultura empordanesa en els camps de l’Arqueologia, la Geografia i la Història, esencialment.

S’han succeït socis, juntes i presidents que han fet possible la continuïtat de la institució. La seu de l’Institut ha variat al llarg del temps. A banda de locals particulars, s’ha ubicat a l’Ajuntament de Figueres, al Museu de l’Empordà, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, al local de la Caixa al carrer Francesc Pi i Margall i, finalment, amb seu pròpia a l’Avinguda Pirineus de Figueres 19. L’Institut d’Estudis Empordanesos ha mantingut els motius fundacionals i els ha adaptat a les realitats del present.

Sempre ha comptat amb la col·laboració de les institucions, l’Ajuntament de Figueres en primer lloc, però també de la Diputació de Girona, a través del Patronat Francesc Eiximenis (al que s’integra el 1968) i, més tard, del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Des de fa uns anys, l’Institut forma part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner. Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana (IRMU).

L’Institut d’Estudis Empordanesos ha adaptat el funcionament als canvis normatius i organitzatius dels centres d’estudis del segle XXI. Sense perdre, però, el seus signes d’identitat: la continuïtat institucional, la presència ciutadana, la renovació i l’adaptació a les noves realitats imposades per una societat en canvi constant, amb l’objectiu de ser una eina al servei de la societat empordanesa.

Per a la història de l’entitat: I. PADROSA (coord.), Institut d’Estudis Empordanesos. 50 anys d’història, Figueres, IEE, 2006.