Segona conversa, Pagès vs Segura, 18 de maig - IEE

Carme Pagès Pérez (Figueres, 1948). És llicenciada en Filologia catalana per la Universitat Oberta de Catalunya. És poetessa i, com ella mateixa diu, per a ella la poesia representa la música del pensament.

Ha obtingut diversos premis en poesia: “Mateu Janès-Montserrat Pujol” (Molins de Rei, 1993 i 1998), fou finalista del “IV Premi Ciutat de Terrassa” (1998) i premi “XV Nit de Sant Jordi de la Catalunya Nord” pel recull Lletres al vent (2004). Ha estat guardonada en diverses ocasions per la Companyia Literària Ginesta d’Or de Perpinyà, amb els premis: “Araceli-Modest Sabaté” per les poesies musicades Verema (2005) i Incertesa (2007), “Francesc Català” pel breu recull Màgia (2006), la “Gran Medalla” atorgada en els Jocs Florals (2008) i per la poesia musicada Pren l’amor (2009), i la “Flor natural” pel recull de poemes Bitàcola Vital (2010). Aquesta entitat l’ha nomenada Mestre en Gai Saber (2011) i l’ha distingida com a mantenidora del Col·legi de la Companyia Literària i dels Jocs Florals (2013). L’Ajuntament de Perpinyà li va atorgar la Medalla de la vila el 2010. El darrer és el “Premi Indiketa” que concedeix el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (2013).

Ha publicat els llibres L’agulla del destí (Ed. Brau, 2011), Al·legorismes profans (Ed. Emboscall, 2017) i Renada-Laura Portet: la seva essència (Ed. Emboscall, 2017); i l’article El solatge clàssic en la poesia angladiana: un estudi del rerefons clàssic contingut en la poesia de M. Àngels (Annals de l’IEE, 2011).

Li han estat musicats diversos poemes, a ritme de sardana, d’havanera o, fins i tot, de blues: Verdaguer: esperit d’un poble i Dolç llagut de bella estampa (per Odiló M. Planàs); Verema, Incertesa, Caminant del meu camí, Deixa’m estimar, Amor mariner i Naixement (per Joan Falgarona); El poeta geomètric (per Xavier Falgarona); i Pren l’amor (per Carles Vidal). Ha participat amb el poema “Confidencial” en la publicació del CD Les meves cançons i els meus poetes de l’Empordà (cançons antològiques de poetes empordanesos), de la compositora M. Rosa Gratacós.

Montserrat Segura i Feliu (Barcelona,1964). Viu a Figueres des de fa més de 30 anys. Ha fet estudis de llengua alemanya i de llengua i literatura catalana. Del 2003 al 2011 vaig regentar una llibreria a Figueres (Antaviana Llibreria), on hi va fer tallers de literatura, clubs de lectura i casals artístics i literaris per a infants. Actualment, treballa d’administrativa i de correctora de textos en llengua catalana.

Fa activisme cultural des de diverses entitats figuerenques (Correllengua, Foment de la Sardana Pep Ventura, Associació de Veïns Creu de la Mà, etc.), i és sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i de l’entitat Atenea del Casino Menestral Figuerenc (a més de les anteriorment esmentades).

Del 2012 al 2014 va ser correctora del setmanari Hora Nova i del 2014 al 2017 redactora de la revista Mira’m, amb la qual continua col·laborant ocasionalment. També col·labora amb la Revista Alberes. Entre els anys 1986 al 1988 va publicar diversos contes al Setmanari de l’Alt Empordà, i entre el 1996 al 2014, contes i articles a la premsa altempordanesa, de manera esparsa.

Ha escrit la novel·la La reina faraó (Gorbs Edicions, 2014), el llibre infantil El quadern d’Osiris (Ed. Cal·lígraf, 2017) i El contracte Wong (Pagès Editors, 2018), relat amb el que ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de Narrativa, Premis Recvll de Blanes. El 2016 va ser finalista dels Premis Núvol de relat curt amb el Phicus pandurata. I té altres publicacions en projecte, alguna de les quals aviat veurà la llum, com ara En Pep, el nen que somiava sardanes i altres contes, edició a càrrec de l’Ajuntament de Figueres.