JAUME PINYOL BALASCH ha estat catedràtic de Geografia i Història de l’IES Jaume Vicens Vives de Girona entre els anys 1977 i 2007. Actualment és president de l’associació Música Antiga de Girona i continua les investigacions musicals dins l’arxiu del capítol de la catedral de la ciutat.
El 1991 va impulsar la creació de l’Associació de Pares d’Alumnes de Conservatori de Girona, i, poc temps després, la creació de l’orquestra del mateix Conservatori, en una època on la immensa majoria dels alumnes cursaven exclusivament piano. Amb aquesta orquestra va organitzar els concerts de sant Esteve a la catedral de Girona, i diversos intercanvis amb altres orquestres estudiantils de Baviera i de Baden, i, fins i tot, un petit concert dins l’edifici de la Comunitat Econòmica Europea a Estrasburg.
Com a historiador va representar la comunitat docent espanyola al congrés mundial sobre docència de la Revolució Francesa celebrat el maig de 1992 al Georg-Eckert-Institut de Braunschweig, Ha participat en el llibre col·lectiu sorgit d’aquest congrés: Bilder einer Revolution: die Französische Revolution in den Geschichtsschulbüchern der Welt, sota la direcció de Rainer Riemenschneider.
Des del 1999 s’ha especialitzat en la recuperació de les partitures dels mestres de capella de la catedral de Girona entre 1682-1815, conservades dins del seu arxiu capitular. Dins d’aquest projecte ha digitalitzat un total de 18.762 particel·les corresponents a 682 partitures i ha impulsat la digitalització dels llibres de cor existents dins el mateix arxiu, amb un resultat de 8.318 fotografies corresponents a una setantena de volums, digitalització que s’espera concloure el proper trimestre.
L’exploració de les partitures de l’arxiu capitular l’ha portat, juntament amb el professor i violinista Albert Bosch, a presentar periòdicament una tria d’aquestes en forma de concert primer i Cd després, tot seguint, aproximadament, l’ordre cronològic dels mestres de capella. Després d’un primer Cd miscel·lani, del febrer de 2004, el segon va aparèixer el 2010 dedicat a la música de l’època de l’ocupació napoleònica de la ciutat, en el marc del II centenari dels setges de 2009. El tercer va dedicat al gran mestre del barroc català Josep Gaz (Martorell 1756- Girona 1713), amb inclusió de les peces dedicades tant al pretendent austriacista dins la guerra de Successió com al vencedor borbònic, fet que permet valorar les servituds polítiques dels músics de l’època. El quart i el cinquè van dedicats a Manuel Gònima (Lleida 1710-Girona 1792), difusor a Girona del nou gènere musical de l’oratori, aleshores de moda. És el que presenta el cinquè Cd, amb l’únic oratori d’aquest mestre del qual es conserva la partitura: Dolor y Amor. Aquest nou gènere musical venia a substituir l’òpera dins una ciutat com Girona, que havia prosperat molt en poc temps i on els seus burgesos pagaven per tal de gaudir-ne. El sisè conté el rèquiem que el mestre Francesc Juncà (Sabadell 1742- Girona 1833) va compondre a la mort del bisbe De Palmero. El setè Cd i fins ara darrer va dedicat a Jaume Balius (Barcelona 1756 – Còrdova 1822) mestre de capella tan valuós com desconegut entre nosaltres. El seu oratori de 1783, basat en un text probablement escrit per l’erudit dominic nat a Amer, Benet Llobressols, ambaixador pontifici a Hanoi i més tard professor de Pentateuc a Girona, mostra l’arribada del classicisme vienès a Girona.
La preparació d’aquests Cds ha anat acompanyada d’un seguit d’investigacions resumides en articles apareguts en diverses revistes especialitzades. També ha col·laborat en la redacció de diversos articles apareguts al diari El Punt, del qual durant uns anys va formar part del seu Consell Editorial.
El conferenciant, Jaume Pinyol, en el moment de la presentació a càrrec d’Oriol Casadevall.
Jaume Pinyol ha localitzat, entre els arxius consultats, empordanesos a la capella de música de la catedral de Girona.
